La cultura i el seu «retorn»

 

Part del món cultural de la ciutat encara s’esglaia pels comentaris del Conseller de Cultura que vol replantejar el paper de l’Ajuntament als festivals Scan i Rec. Aquest replantejament es basa, sembla ser, pel poc «retorn» a la ciutat que tenen aquests festivals.

 

Retorn? Què vol dir? Que no genera ingressos? Que no va la ciutadania en massa a veure-ho?

 

M’agrada l’Scan, acostumo anar a veure alguna exposició i us puc ben dir que de «retorn» n’hi ha, o almenys això penso. La fotografia en aquest cas, m’estimula, m’emociona, me provoca i me fa pensar. Què més puc demanar? No és això el que provoca l’art?

 

Escandalós trobo que un regidor de cultura esperi «rendibilitzar econòmicament» les inversions en cultura. Que un promotor cultural PÚBLIC busqui guanyar diners ho trobo nefast i indigne.

 

Sóc dels que penso que la cultura, com la poesia, és una arma carregada de futur. Una arma que fa pensar i crea un pensament crític. Per molts polítics el terme «pensar» crea esgarrifances. La cultura s’està convertint en una arma perillosa pels «poders actuals» i ja tenim als nostres nassos espectacles censurats, titellaires detinguts i cantants condemnats.

 

Si no ens plantem acabarem consumint una «cultura de masses» preferiblement de baixa qualitat i econòmicament rendible i així a poc a poc convertir-nos ens ovelles d’un ramat guiat per quatre polítics marionetes (curiosament) d’un poder amagat entre índex borsaris. Una cultura que crearà un «retorn» als polítics, un retorn en vots que els permetrà no moure el cul de la cadira i viure dels nostres diners.




Comentaris
Rosito
Moltes veritats en molt poques paraules! Totalment d'acord!
1

envia el comentari