Un Nàstic de 5 estrelles

Ja saps prou que jo no sóc gaire de futbol. Millor dit, no sóc gens de futbol. Quan era petit m’hi van apuntar al club del meu poble i només vaig anar a un entrenament. A l’escola, al pati, fugia de la pilota perquè sempre acabava rebent. D’adolescent vaig necessitar quasi un màster per entendre que era un fora de joc, en aquella època un orsai.

 

Doncs tot i no tenir ni idea de futbol avui m’atreveixo a parlar del Nàstic, del Nàstic de Tarragona. Vull parlar del Nàstic Genuine.

 

Fotografia de família del Nàstic Genuine | Gimnàstic
 

Per si algú encara no ho sap, el Nàstic Genuine és un equip del club tarragoní format per nois i noies amb discapacitat intel·lectual. Com que no n’hi havia prou amb abraçar la idea d’un col·lectiu de pares i la Fundació Down Tarragona, la mateixa “Liga” espanyola ja està  preparant un campionat per la temporada vinent d’equips Genuine, per cert, ni el Barça ni el Madrid s’hi han posat (de moment).

 

Que un club modest aposti per aquest projecte i a més el porti a la La Liga diu molt del tarannà del Nàstic. Moltes famílies i molts professionals que treballem amb nois i noies amb discapacitat coneixem les dificultats d’aquests xavals quan surten de casa, de l’escola o del centre de treball. Estic segur que el Nàstic Genuine mobilitzarà aficionats i sensibilitats, sobretot sensibilitats. I a poc a poc avançarem cap a una societat o tothom hi tingui cabuda. Una societat on cap hotel pugui ni vulgui cancel·lar una reserva d’un grup de nois pel simple fet de ser discapacitats intel·lectuals.

 

Per cert, aquest hotel de Vinaròs pot tenir moltes estrelles però per mi se les pot fotre pel cul perquè mai serà un Hotel Genuine. Genuine només pot ser gent que aposti per canviar el món, i fer-ho a millor, acollint, integrant i el més important: estimant.

 
 

 




Comentaris

envia el comentari