La Ciutat de les promeses.

o de les mentides

Quan vaig arribar a Tarragona, el 1993, vaig fer cap a la Laboral. Com tota persona que ve de fora vaig quedar impressionat per l’olor que cada matí sentia mentre caminava des de la parada dels Plana, fora a l’autovia, fins els prefabricats d’enginyeria. Des del primer dia vaig poder escoltar la promesa de que aviat aniria fora tota aquesta gentada d’allà, i més després de l’atemptat d’ETA.

 

Actualment, 23 anys després, la URV ha marxat d’allà però s’ha quedat un centre d’educació especial, dos instituts, serveis educatius i una residència d’estudiants. La promesa post-olímpica de “treure” la Laboral encara no s’ha complert.

 

He tardat anys, uns quants, per entendre que això de prometre és un mal endèmic al món de la política i que Tarragona n’és un clar exemple. El llistat de promeses que ens han fet és molt llarga.

 

Al lloc que ocupava l’antic Club Nàutic hi anava un hotel de cinc estrelles (1999). La Biblioteca Pública anava a la Casa dels Militars, que finalment es va enderrocar (2000). La Platja llarga havia de tenir un aparcament per a 2000 cotxes (2003). La Savinosa albergaria un museu interactiu i un centre de convencions (2003) i també edificis de la URV i una zona verda. La Rambla Vella no tindria semàfors i les voreres més amples (2006). A Lletres hi anaven totes les oficines municipals (2008). El Parc Puig i Valls (el Parc de la Ciutat) havia de tenir un laberint vegetal i un petit auditori (2009) i el 2011 al Banc d’Espanya un centre d’informació turística.

Preventori de la Savinosa. | Jorge Franganillo.

El 1917 l’enginyer Tomás Brull Sabater va realitzar un projecte per construir un ascensor al Balcó. L’octubre de 1927, aprofitant la visita d’Alfons XIII a la ciutat, un diari ja publicava un estudi per urbanitzar la platja del Miracle. En aquest estudi ja es contemplava una passarel·la per sobre de les vies del tren i un hotel on ara hi ha les ruïnes del Fortí. El 1949 es parlava d’una nova estació de tren davant del que ara és l’Escola del Miracle, després van venir ascensors (1989) i telefèrics (2003). Finalment el 2017 veurem (creuem els dits) la rampa que aproximarà el mar a la ciutat. Només s’ha tardat 100 anys.

Obres de la pasarel·la que unirà el Balcó amb el Miracle. | Enric Prades

 

Si s’ha tardat 100 anys en sobrepassar les vies del tren, quants anys ens toca esperar per saber què es farà a la Tabacalera, al Banc d’Espanya o al Pàrquing Jaume i? Quantes idees es projectaran que tampoc es compliran? El temps ho dirà. I les hemeroteques també.




Comentaris
Marina
Fa falta que ho anem recordant! Per que no té desperdici això. Gràcies Enric per fer-nos memòria de les promeses incomplertes que a molts se'ns obliden!
0

envia el comentari