Trono, la imprescindible.

La Sala Trono abandona el que ha estat el seu local des de l'any 2003. | Josep M. Llauradó
 

Antònia, tanquen la Sala Trono, el petit teatre  del carrer Misser Sitges. Busquen una nova ubicació més gran. Malauradament no serà a la Part Alta, han buscat possibles locals i no n’hi ha cap que pugui acollir una sala amb les característiques necessàries.

 

Em disgusta que la Trono marxi del barri. Tots els barris tenen les seves llums i les seves ombres. La majoria d’ombres de la Part Alta són conegudes i les seves llums, com aquest teatre, es van apagant. Cada vegada aquests carrers estan més foscos.

 

Em disgusta que marxi del barri però m’esborrona la idea que marxi al purgatori i que d’allí no en surti. Tarragona no es pot permetre que un projecte de les característiques de la Sala Trono mori per falta d’espai. Fora de les muralles ha de trobar un lloc per continuar programant i el que és més important: produint. Produint muntatges  “made in Tarragona”.

 

A la ciutat han crescut infrastructures culturals grans i costoses que programen productes “rendibles” i per a gran públic. Ara toca abordar la necessitat d’espais per a la producció local.

 

Viure a la part Alta m’ha donat l’oportunitat de conèixer gent que és dedica a diferents disciplines artístiques, des de la pintura a la fotografia, des del disseny a la dansa i a la música. Aquesta gent necessita el seu espai. Necessiten laboratoris per experimentar, per crear, per mostrar.  I amb esforç de tots exportar la marca Tarragona.

 

Tant de bo que amb la nova Salta Trono creixi la consciència de la necessitat de no perdre més actius culturals. Estem sota mínims.




Comentaris

envia el comentari