La memòria de Pilats

 

Com anem Antònia? Com portes el fred? La quietud ha tornat al barri. Els turistes ja han marxat quasi tots, les excursions es poden contar amb una mà. Poca gent entra a les muralles a fer la cerveseta. Les finestres estan tancades i ja no sents l’olor del sopar dels veïns.

 

Avui he pensat en tu. Mira que déu ser difícil l’alemany. T’ho dic perquè avui passejant per la plaça del Rei he vist un pare com renyava el seu fill, en alemany. No li calia alçar la veu. Sortien del Pretori. He deduït que el nen s’ho ha passat molt bé entre tanta pedra, tant bé que li ha caigut una amonestació del seu progenitor.

 

Que poc s’ho pensa aquest vailet que ha estat corrent, saltant i diria que fins i tot cridant entre unes parets que durant molts anys van albergar una presó, la presó de Pilats.

 

La presó de Pilats va ser la presó provincial des de la meitat del segle XIX i va estar en actiu fins l’any 1953.  El  juliol del 1936 militants anarquistes van alliberar tots els presos que hi havia dintre, presos polítics i presos comuns. A la setmana ja tornava a estar en funcionament i començaven a ingressar interns acusats de feixistes. Durant la Guerra Civil, 8 sentenciats a mort pels Tribunals Populars van ser afusellats.

 

Quan es va acabar la guerra i amb la repressió franquista aquells murs del segle I d.C. van arribar a encabir més de 1000 detinguts, una multitud que es veia obligada a dormir de lateral i acordar amb el veí el moment de canviar-se de costat.

 

Segons un testimoni, el capellà de la presó cada vespre passava per les cel·les dient “germanets, dormiu tranquils”, frase que calmava, que asserenava molt. Aquest senyor només s’acomiadava dels presos que l’endemà veurien sortir el sol. Si el mossèn passava per davant teu i no et deia ni tant sols “bona nit” significava que amb la llum de la lluna series afusellat.

 

650 persones van sortir de la presó entre el 1939 i 1945 per ser afusellats al turó de l’Oliva, no degueren rebre el “bona nit” del capellà.

 Ara aquelles parets ja no tenen ni xinxes, ni polls, ni plats amb 12 cigrons, la ració per dinar de molts presos. Els murs actuals veuen passar turistes admirats per la grandiloqüent construcció romana. Els crits de misèria i repressió són substituïts per les corredisses d’un jovenent alemany de cabell ros cansat de fer turisme d’adult. A diferència dels detinguts ell només s’emportarà una esbroncada del seu pare.

 

Si és certa l’afirmació que “un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la” potser ens hi haurem de posar les piles i millorar els espais de la memòria. Ens ho devem.




Comentaris

envia el comentari