La Tània i l'Adagio

 

 

Hola Antònia, ja fa setmanes que has marxat de casa. Se’t veu il·lusionada amb aquesta nova feina al nord d’Europa. Ai aquesta Europa. Aquest matí he vist sortir el sol des del Balcó, quina imatge tan bonica. El sol d’hivern encara es feia el valent i el mar estava tranquil i pla. Costa tant entendre que aquest mar preciós és realment un cementiri de gent que només el vol creuar per tenir una vida millor.

 

Passejant per les Palmeres he recordat els meus primers temps en aquesta ciutat. Europa estava en guerra i els refugiats de Bòsnia també eren una nosa per als de sempre. Un mateix dia vaig conèixer la Tània i l’Adagio d’Albinoni. La Tània era una noia que havia pogut sortir de Sarajevo amb la seva mare deixant el seu pare malalt allà i el seu germà a Montenegro resant perquè no li toqués la metralla del conflicte. L’Adagio d’Albinoni era la peça que tocaven a la Plaça del Rei un col·lectiu anomenat Músics per la Pau.

 

Davant de la torre del pretori s’aplegava una Tània que semblava molt dura per l’edat que tenia i un grup de gent de Tarragona que s’organitzava per enviar ajuda humanitària mitjançant els corredors que a poc a poc s’anaven obrint.

 

Aquesta mateixa gent es desvivia per acollir les famílies refugiades. Estimaven als nouvinguts com si fossin de la seva família, s’escapaven de la feina a l’hora d’esmorzar per ajudar a arreglar papers, es passaven les tardes consolant llàgrimes de desesperació i fins i tot algú s’esforçava jugant de porter amb els nenes i les nenes que ja començaven a comunicar-se en català. Aquella Tarragona estava compromesa, era petita però compromesa.

 

Amb els anys algunes persones ens han deixati altres continuen a les seves “trinxeres”. Tinc la sensació que cada vegada són menys però és d’admirar que la seva energia no defalleix amb el pas del temps. Difícilment podré oblidar les lliçons que em van donar, a mi,  un jove que venia d’un poble i que ni tant sols sabia on era Iugoslàvia ni qui era l’Albinoni. Sempre els hi estaré agraït. 




Comentaris

envia el comentari