Tarragona ha canviat la pell.

Estaven els de sempre i molta gent nova. Avui Tarragona era una altra. La ciutat ha viscut una de les concentracions més multitudinàries que és recorden. Des de fora semblava com totes les altres, des de dins era nova, completament nova. No era una concentració independentista, avui parlàvem de democràcia.

 

Rambla Nova
Rambla Nova | Enric Prades

 

Aquesta tarda m’he dedicat a passejar entre la multitud i la seva diversitat era la característica principal. Hi havia castellers i castelleres, capellans, jubilats i jubilades, nens i nenes, la gent compromesa de sempre, la gent compromesa d’ara, independentistes de carnet, mestres, funcionaris i funcionaries, pagesos (pageses no n’he vist), cupaires, la senyora que em creuo tots els matins, la mare del meu amic, l’amiga amb unes filles que volen veure Txarango, grallers amb l’Amparito, gent amb gos (o eren gosses?), gent amb perruca, periodistes de veritat, altres que s’ho fan passar, molt de barbut i gent suada. Tothom, hi era quasi tothom.

Malauradament faltava la gent del silenci, la gent que avui ha callat per directrius de partit, la gent que no vol posar urnes, la gent que té urticària a l’1 d’octubre. Avui Tarragona, no ha tingut por, i ha deixat clar que vol votar, amb alcalde o sense, i està decidida afer-ho.

 

Plaça de la Font

Plaça de la Font | Enric Prades
 

Aquests dies la ciutat està de feta major, estarà plena de gent, els crits de “Ballesteros dimissió” seran habituals, però és que només faltaven ells. S’han quedat sols amb el PP i els seus cadells de C’s.

 

Res tornarà a ser igual, d’aquí uns anys s’estudiarà que ha significat la jornada d’avui a la història del nostre país. Però possiblement també estudiarem què pot significar per Tarragona, perquè avui la ciutat ha canviat la pell.




Comentaris

envia el comentari