Maleït rellotge

L'última hora abans de tancar el col·legi electoral del carrer Major.

Són les 7 de la tarda, falta una hora per tancar el col·legi electoral. La gent continua entrant a votar, diuen que han tancat a la Jove perquè no va el sistema informàtic. Queda molt poc. La gent continua a la porta intentant protegir l’urna. Comença la llarga hora fins el tancament de portes. En aquell moment el maleït rellotge comença a alentir-se, i el temps passa a poc a poc.

Moment del recompte a Cultura.
Moment del recompte a Cultura. | Enric Prades

 

Els nervis i el cansament en parts iguals comencen a aflorar. Els whatsapp es contradiuen, uns diuen que estan al Pons, altres que si estan al Martí. Segur que vindran. Han anat a la Jove?. Tothom ens mirem, bufem. Queda tant poc.

 

Falten trenta minuts. Uns plantegen tancar el col·legi, ja n’hi ha prou. Vindran i perdrem tot allò que hem aconseguit. Però hi ha cua, la gent no para d’arribar. Quan queda? Voleu fer el favor de no preguntar-me més l’hora. Em fan mal les cames, la panxa, el cap, tot!

 

El walkie de la parella dels Mossos sembla que xerra més de l’habitual. Què els hi diuen? Venen? Si em poso al costat ho podré escoltar? Es notarà?

 

Se sent un soroll, són ells. Anem al cantó del carrer Cavallers, venen pel Portal del Roser. Falsa alarma, és el camió que recull el vidre. Quin ensurt. Tornem a la calma tensa, per què no tanquem?

 

Està tot controlat, sabem què hem de fer si arriben, l’urna estarà amagada, no la trobaran. Torno a mirar la porta de l’edifici, l’he mirat trenta vegades, necessitarien una radial, no podrien entrar. Aquest rellotge no va?

 

Potser sembla una mania però els Mossos que han estat tot el dia aquí davant marxen. No fotem. Potser marxen per no coincidir amb ells. Ara sí, ara segur que venen. Tomben pel carrer, si, han marxat. Encara queda vint minuts! Ho perdrem tot.

 

Apareixen dos Mossos, no són els mateixos, venen pel carrer cavallers. Han canviat el torn. La gent continua venint a votar, no paren.

 

Queden els últimes 10 minuts. Els organitzadors, una colla d’admirables treballadors, ens expliquen com ho farem, però encara queden uns minuts i entra gent. No para d’entrar gent. Però que no han llegit que s’havia de votar a primera hora? Encara vindran i ho perdrem tot.

 

Al meu rellotge són les vuit, tanquem. Un moment, encara no. Han de sortir aquestes persones que estan votant. Va! Si us plau! Va!

 

Ja passa de les vuit en punt. Tanquem la porta, anem a veure com compten. La gent que es queda fora comença a aplaudir, canten els Segadors. Nosaltres ovacionem a la gent que voluntàriament han estat tot el dia a la taula, havent matinat massa. Començo aplaudir, la gent no para, jo tampoc puc parar. Començo a mirar la cara de la gent. Estan com jo. El cansament i l’emoció ens guanya. Apareixen les llàgrimes. S’obren les urnes.




Comentaris
Montse Marti
Si senyor, una descripcio perfecta!!! ????????????

envia el comentari