Durant aquesta campanya electoral ja he sentit dues vegades al polítics parlar de “gent normal”. Els hi recomano a aquests polítics que surtin un dia a la Rambla Nova i practiquin l’esport de seure’s a un banc i veure la gent com camina per davant seu. Veurà passar persones:
Molt altes i molt baixes
Amb aparells a les dents, o amb dents de menys.
Persones solteres que fa dies que dormen sola.
Orelludes.
Mentideres.
Gent calba, melenes que fa temps que no toquen aigua i perruques mal posades.
Malalts que han agafat trenta vegades un constipat aquest novembre.
Persones amb cadires de rodes que no poden pujar a les voreres.
Vidus i vídues tristos, i fins i tot algun de feliç.
Coixos amb muletes i altres amb plantilles ortopèdiques caríssimes.
Amb ulleres, ulleretes, ullerotes i el seu equivalent en lents de contacte.
Xavals amb un cromosoma alterat.
Estafadors
Parladors solitaris.
Persones sense carnet per excés de multes.
Algun lladre de tendes.
Traficants de drogues i els seus respectius clients.
Addictes a la pornografia per internet.
Banyuts i banyudes.
Corruptes.
Músics de carrers perseguits per la urbana.
Addictes al diazepam.
Amb una cama més llarga que un altra, amb un pit més gran que l’altre amb un ou...
... i molta més gent que lluita cada dia per poder arribar a final de més, que intenten heroicament ser feliç, només això, viure, ser feliç i estimar sigui com sigui.
I referent a aquests polítics, ells i elles, els protagonistes dels nostres telenotícies i de les portades dels diaris, són normals? Ells es pensen que són normals?
En nom de tota aquella gent que malauradament pateix discriminacions per les seves diferències i en nom dels centenars i centenars de professionals que treballem cada dia per un món inclusiu els hi demano a tots els polítics que no utilitzin més el terme “gent normal”, més que res perquè ells, com jo, vivim en una anormalitat que ens diferencia, i no ens enganyem, “en la diferència està la bona confitura”.
Més notícies: